CONEIX SA POBLA
HISTÒRIA
DEL MUNICIPI
La primera evidència de presència humana al nostre municipi és durant l’època talaiòtica. En aquesta es poden trobar petites restes arqueològiques que permeten confirmar l’activitat humana, com ara “sa Paret des Moros” o el “Cap de Bou de Talapi” (s.V aC).
La conquesta romana de les Illes Balears es produí el 123 aC per part de Quint Cecili Metel. A la zona de Crestatx s’han trobat importants restes materials d’àmfores, ceràmiques i monedes. A més, la mateixa paraula “Crestatx” ve del llatí i significa “castra”, és a dir, acampament. Aquests fets donen validesa a la idea que l’ocupació primitiva que va donar origen a l’actual terme de sa Pobla va començar per Crestatx.
Durant la dominació musulmana, sa Pobla estava sota el domini del districte d’Inca. El nom que li donaren a la nostra zona fou “Huayar-Alfar” o “Huayar-Alfhas”, és a dir, “oms del camp” o “aigua del prat”. La presència musulmana és comprovable, gràcies a la presència de restes de sínies, fonts i pels nombrosos topònims d’alqueries i rafals que encara existeixen, com Talapi, sa Marjal, el Rafal…
Sembla que la comunitat musulmana que ocupava les actuals terres de sa Pobla no oferiren gaire resistència a les tropes cristianes comandades pel rei Jaume I, el qual conquerí Mallorca el 1229. En el Llibre del Repartiment apareix la concessió de les terres pobleres al rei, el qual va cedir algunes alqueries a cavallers de Barcelona participants en la campanya de conquesta. No serà fins al 1300, amb les Ordinacions de Jaume II quan es fundi legalment sa Pobla. D’aquesta manera, es creà un nucli de població on els veïnats interessats rebien terres a canvi d’una sèrie de condicions. La construcció de la vila inicial es va fer al mateix lloc que ocupa actualment, per la qual cosa es pot deduir que el primitiu nucli de Crestatx no va créixer més i fou desplaçat de manera definitiva per l’actual ubicació.
L’Edat Mitjana fou un període dominat pels conflictes socials. Els més importants foren la Revolta Forana (1450-53) i les Germanies (1520-1523). A causa de la situació geogràfica i de la seva important activitat pagesa, sa Pobla fou un dels escenaris dels enfrontaments entre els pagesos i les classes rendistes de Palma. La Batalla de Muro (30 d’abril de 1451), la Batalla del Pujol de Son Sabater (15 d’agost de 1522) i la Batalla de Son Fornari (3 de novembre de 1522) són un clar exemple d’aquest fet.
Sa Pobla durant els segles XVI i XVII està marcada per fortes crisis de subsistència, a causa de les males collites i a períodes de forta sequera. No serà fins al final del s. XIX quan sa Pobla experimenta una forta transformació econòmica, gràcies a importants millores tècniques que permeten augmentar la producció agrícola. Amb la dessecació de l’Albufera, sa Pobla es converteix en una de les zones més riques de l’illa, gràcies a la riquesa i productivitat de la seva terra. Mostra d’aquest fet, fou l’arribada del ferrocarril el 1878.
En l’actualitat, l’agricultura encara té un important pes en l’economia del municipi. De fet, sa Pobla és famosa arreu de l’illa per ser el major productor i exportador de patates a escala nacional al mercat britànic. D’altra banda, en els darrers anys el sector de serveis i el turisme vacacional també ha augmentat significativament.
